Uncategorized @ca

Entrada compartida per Associació Gospel Sentits

Quan ja saps com sonen els Sentits. Quan ja has viscut abans, com en Julià agafa amb les seves mans que parlen des de l’escenari la teva cintura i la fan aixecar i et fan oblidar que potser no has cantat mai en públic. Quan ja t’has submergit en la música del nostre Cor, i has estat una més de les nostres veus sense mai abans haver-nos sentit. Quan t’has sorprès a tu mateix banyant-te en una mar grossa  d’onades de ritme, picant de mans i repetint tornades de lletres que tot just has après. Quan ja vas trencar una vegada la frontera entre tu i els Sentits, quan l’any passat, pel Setembre del 2010, esperaves escoltar un concert més, i vas flipar amb el que vas veure i vas sentir amarat d’aquest caliu veïnal que teniu els de la Morera.
Quan aquest Dissabte 1 d’Octubre has vingut a l’escola del teu barri, la Salvador Espriu, i no t’esperaves més sorpreses. I quan els Sentits tampoc no n’esperàvem més de tu. Perquè sabem que els de la Morera no deixeu passar una onada, agafeu les lletres al vol i salteu de la cadira al segón compàs. Perquè ens teniu enamorats! Perquè enlloc es canta com a la Salvador Espriu!
Doncs no! Això no era tot! Ens has deixat els Sentits bocabadats un altre cop. Si t’ho hem donat tot i hem acabat el concert sense alè; tu ens ho has tornat tot amplificat en 400 veus més d’un veïnat de totes les edats i colors.
L’any que ve, si us hi aveniu, que no ho dubtem, us volem tornar a festejar. Fer Gospel amb vosaltres és fer un Gospel que ens agrada.

 x.Natal

Entrada compartida per Associació Gospel Sentits

José Luís Alfara
Com l’església de Santa Maria de Siurana, recollida i fresca, on 200 persones ens hem trobat en concert aquest segon Dissabte de Juliol, el poble de Siurana té un carisma que acull el visitant i el viletà en un redòs terrè i celest, enlairat sota els núvols com una ploma; colós i gràvid damunt dels penyassegats; llunyà i esquiu de les fondalades remoroses de la plana d’on brolla per tocar el cel en un silenci petri. Les veus esclatants dels Sentits van acompanyar aquest silenci, com qui clova la mà entorn dels llavis per murmurar delicadament un missatge d’amor. I amb quin respecte se sentien flotar, com un vel translúcid inflat de brisa lliscant sota els murs de roca, les nostres veus sobre el silenci sensible de les pedres tornades poroses. Segueix…
Tant de bo puguem reposar novament els Sentits en la bella terra amarada de cel de la petita Siurana.
Xavier Natal
José Luís Alfara & Mrs. wife!


Entrada compartida per Associació Gospel Sentits

Diumenge, últim dia de la setmana. “L’últim”, últim xiringuito d’Ocata. I, segurament, l’últim concert de l’any que farem vestits de blanc. Perquè, senyors, és octubre i és tardor, tot i que res semblava indicar-ho; després d’un dia assolellat i calorós, una vetllada nocturna a la platja, amb mànigues curtes i vestits que no cobreixen, del tot, les cames. Retalls de blanc i taques de color sobre les nostres espatlles, imatge freqüent per aquells que segueixin Gospel Sentits durant les estacions més caloroses.
Així que – després d’alguns problemes per arribar al lloc, una victòria del Barça i unes quantes croquetes i xoricets- a voltants de les 22.30h, cantaires, pianista, director i un públic que, cal dir-ho, ens esperàvem menys nombrós, vam començar el concert. La lluna, reflectida al mar, semblava una més dels espectadors, i intentava fer-nos oblidar que, malgrat l’idíl·lic de ser allà, l’endemà ens tocava matinar. Perquè, tot i que la sensació fos estiuenca, el curs ha començat per a tots…!
Després d’un parell de cançons pausades, una ràfega de temes més moguts i desenfadats van fer aixecar, sota petició d’en Julià, un públic al que es començaven a dibuixar certes cares d’entuasiasme. El petit trontoll del Music in the Air o la no massa bona sonoritat del lloc en sí es poden oblidar fàcilment quan la cinquantena de persones de davant s’aixeca i pica de mans mentre canta This Little Light of Mine.
Finalment però, la brisa octubril i l’hora, que estava a punt de marcar el començament d’un nou dia, van accelerar la fi del concert a l’”últim”. És gairebé indiscutible, però, que un final amb Oh Happy Day deixa amb l’esperit ben ple tant qui canta com qui escolta. Tan ple, que acabat el concert no es va poder evitar un recital improvitzat fruit de la motivació que no ens agradaria mai perdre.
Abans de despedir-me, però, voldria fer públic un fort aplaudiment per tres siluetes que es van mantenir entusiastes i dempeus durant tot el concert. Gràcies des de Gospel Sentits!!
Mariona Massip Sabater
Imatges de video

Entrada compartida per Associació Gospel Sentits

[…]
Gairebé tres-cents cantaires, de vuit cors/corals/orfeons diferents, sota la direcció del jove dinàmic i emblemàtic Francesc d’Assís Pagès, (el nostre genuí pianista a Gospel Sentits, que és director de diverses corals de no gospel), per cantar sardanes i havaneres. Havaneres i sardanes cantades. Com li hauria agradat això a la mama…, i encara no sé si hi vaig anar per mi o per ella, o per totes dues. Tot el concert va ser com si la sentís cantar a ella, va ser com tenir-la al costat, sense tenir-li, per gaudir d’aquell programa peculiar, d’aquella sonoritat espectacularment harmònica, d’aquell públic entregat, d’aquell descobriment insòlit. Orquestra jove (Barcelona Concertante) i ambient veïnal – Concert de Festa Major – enquibits a centenars un vespre de dissabte al barri del Congrés Eucarístic de Barcelona, en una església que fins uns moments abans no sabia ni que existís, enorme, perfectament accessible i amable amb les persones amb mobilitat reduïda, acollint un concert de qualitat sorprenent.

Entrada compartida per Associació Gospel Sentits

Pel matí, al bell mig de la muntanya, tot veient el mar des de l’alçada i en bona
companyia, escalfem veus tot fent caliu. Abans, però, hem gaudit d’un tastet ofert
per dues generoses companyes.

Treballem i gaudim plegats, amb el bon fer del nostre director.

Dinar agradable, conversa calmada, discreta o divertida.

Arribada la tarda, respirant la natura, fem sonar una sola veu per corda, aquella
veu que s’aconsegueix després de cantar amb ganes i complicitat.
Sí, complicitat, la

que ens fa ser pinya i la que ens permet transmetre les nostres emocions a qui ens
escolta.

Àngels Bardagí